El cervell triú: El motiu dels nostres comportaments.
Darrere de tot comportament humà, hi ha un cervell que gairebé no s'ha convertit en 150.000 anys. Tenim el mateix cervell com els nostres avantpassats. Es tracta, per tant, d´un cervell preparat per sobreviure en aquelles circumstàncies quan l´home va sortir de la caverna i va trobar un lleó o un mamut. Però, avui, amb aquell mateix cervell, l'ésser humà surt al carrer i en lloc de ser trobar lleons, hi ha altres éssers humans. I com reaccionen? Bé, com l'home de les cavernes. Atacant o fugint. No ho fa de qualsevol altra forma perquè no saps com fer-ho de manera diferent. La seva funció principal és assegurar la supervivència.Però, hi ha bones notícies: gràcies a la neuroplasticitat (capacitat del cervell per canviar), ens pot educar i el nostre cervell es comporta d'una manera més civilitzada. I, com a adults, som responsables d'educar el cervell, en procés de formació, dels nostres fills.
Per tant, no som culpables de la nostra conducta, però som responsables.
El cervell triú està format per la superposició de 3 cervell que treballen junts en una xarxa. És el cervell triú, basat en la teoria de Paul MacLean de 1950.
-Cervell primitiu, o la primera capa, és el cervell reptilià. Inclou el tronc cerebral i el cerebel. S´encarrega de les nostres funcions vitals (respiració, ritme cardíac, la digestió...).
-Damunt d'aquest cervell, es desenvolupa el cervell dels mamífers inferior, cervell emocional o límbic. És el centre de les nostres emocions: alegria, ira, tristesa, por, fàstic...
-La capa més externa és l'escorça cerebral o neocòrtex. Només els mamífers superiors i els éssers humans la tenen. La part que ens distingeix com una espècie d'això és la part més frontal. És els lòbuls prefrontal. Aquí està la nostra part més humana i civilitzada. És el seient dels pensaments i sentiments. Ell s'encarrega de funcions executives superiors: raonament, pensament, avaluació, vet d´impulsos emocionals, prendre decisions, fer plans, traçar estratègies, autobservació, auto-motivació, llengua, l'empatia i la compassió.
Que guia el nostre comportament?
Tots els estímuls que entren a través dels nostres sentits (olfacte, oïda, gust, Tacte, olfacte) arriben a 125 milisegons al cervell reptilià i emocional. En aquest nivell, la informació és codificada com una amenaça (amenaça real o imaginari), agradable o neutre.
-En cas de sospita de perill, una reacció automàtica i inconscient en el cos s'inicia que dóna lloc a un comportament impulsiu i molt ràpid del tipus 'atac-escapament-paràlisi'. Aquesta reacció és provocada, per exemple, quan ens sentim ofesos, quan algú fa no quan algú no complix les nostres expectatives, quan ens sentim inferiors o superiors als demés, davant un exam o una situació extresant.....
De la mateixa manera, darrere de la rabieta d´un nen o conducta agresiva, tan verbal com física ( bullying, crits, maltracte, assasinat......) està el nostre cervell reptilià-emocional.
- En canvi, davant de situacions gustoses (menjar, comprar roba…) es donen conductes automátiques d´apropament i de repetició. Tota conducta adictiva (adicció a drogues, alcohol, tabac…) també ve guiada per aquesta zona cerebral. 375 milisegons més tart, l'informació aplega des dels cervells reptilià-emocional als lobuls prefrontals. Allí és valorada i ponderada. Donant lloc a una resposta conscient més reflexiva i més humana. Esta resposta és capaç de vetar els impulsos del sistema instintiu emocional, sempre que tinga el temps suficient per a evaluar tota l'informacio (d'ahi l'importancia de deprendre a no actuar baix l'emocio, el primer impuls). Esta capacitat és el que se crida inteligencia emocional. I és, l'entrenament d'aquesta habilitat, en el que deu incidir l'educació, i nosaltres la treballem a la nostra Unitat didàctica.
Ací vos deixe un enllaç per a que pugueu comprendre millor.
https://youtu.be/ih9_X45C6CQ
No hay comentarios:
Publicar un comentario