Intel.ligències múltiples

Intel·ligències múltiples

La intel·ligència és, segons Howard Gardner, la capacitat que tenim cadascun de nosaltres per a resoldre problemes quotidians o per a oferir serveis dins del propi àmbit cultural. Per a ell és tracta d'una destressa que, en part, ve marcada genèticament, però que al seu torn es pot desenvolupar. Les nostres capacitats es poden potenciar d'una manera o d'una altra depenent del medi ambient, les nostres experiències, l'educació rebuda, etc.

A partir d'ací, Howard Gardner va desenvolupar la seua famosa teoria de les Intel·ligències Múltiples. Aquesta teoria ens explica que no tenim una sola capacitat mental, sinó vàries, concretament vuit:

• Intel·ligència Lingüística
• 
  
• Intel·ligència Lògic - Matemàtica
• 
  
• Intel·ligència Visual - Espacial
• 
  
• Intel·ligència Kinestésica o Corporal-cinètica
• 
  
• Intel·ligència Musical
• 
  
• Intel·ligència Interpersonal
• 
  
• Intel·ligència Intrapersonal
• 
  
• Intel·ligència Naturalista

Cada persona posseeix en diferent quantitat o grau cadascuna d'aquestes intel·ligències, però la forma en què les combina o mescla genera múltiples formes individualitzades del comportament intel·ligent, alguna cosa semblat al que succeeix amb la combinació dels trets facials que donen lloc a les cares o rostres individuals. Gardner proposa que cada persona va estabilitzant formes de barrejar aquestes intel·ligències adquirint una idiosincràsia molt personal (alguna cosa així com una personalitat pròpia en l'esfera cognitiva).

BAPNE is to dream with your feet and hands

¿QUÈ ÉS EL MÈTODE BAPNE?

És un mètode d´estimulació cognitiva, socioemocional, psicomotriu i  de neurorehabilitació, fonamentat en la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner.
En BAPNE les activitats solen durar de 3 a 5 min, amb la finalitat d´estimular els diversos tipus de memòria i atenció. El que implica que hi existeix una sinapsi neuronal concreta, en cada un dels exercicis establerts, per als diferents tipus de col·lectius.
D´aquesta forma s´exerciten les intel·ligències lògic-matemàtica, lingüística, musical, espacial, corporal i cinètica, la naturalista i la inter i intrapersonal. Per tant podem, amb l´utilització d´aquesta metodologia volem desenvolupar les funcions executives ( atenció, memòria, concentració....) activant així tots els lòbuls del cervell, amb l´objectiu de desenvolupar també una independència de les extremitats inferiors, de les superiors i la verbalització de forma conjunta. Les disciplines utilitzades i de les quals ix el nom d´aquest mètode, són Biomecànica, Anatomia, Psicologia, Neurociència i Etnomusicologia; sempre auxiliades per la percussió corporal, amb una finalitat didàctica, terapèutica, antropològica i social.

Música, emocions i neurociència

1. Els primers canvis biològics comencen a formar-se per l'efecte dels sons dels voltants, que afecten el sistema nerviós central tot, influir en les nostres emocions i mutar tot el nostre ésser. "D'alguna manera, la música afecta directament el sistema límbic, seu de les nostres emocions, sense passar pel filtre de la nostra part més conscient, que es relaciona amb el neocòrtex." (Jauset). El nivell de plasticitat biològica és tal que, segons Cyrulinik, en la primera etapa de la nostra vida es produeixen sobre 200.000 sinapsis per hora. La Música és una viva expressió d'emocions i de la més diversa i és potser la forma més sublim d'expressar-los. Diu Cioran, "... només a la música i l'amor hi ha sensacions úniques." Música és un atemporal art que capta l'instant de aquella sensació que mai es repeteix de la mateixa manera, continua Cioran: "l'èxtasi musical implica un retorn a la identitat, a l'original, a les arrels primàries de l'existència. En que hi ha només el ritme pur d'existència, l'actual immanent i Orgànica de la vida. Des d'allà comencen totes les revelacions "el punt d'aproximació a la música està motivat, en general, per la funció d'esbarjo i la identificació social que proporciona la música a les persones infants i joves. 

El Cervell Triú

El cervell triú: El motiu dels nostres comportaments.

Darrere de tot comportament humà, hi ha un cervell que gairebé no s'ha convertit en 150.000 anys. Tenim el mateix cervell com els nostres avantpassats. Es tracta, per tant, d´un cervell preparat per sobreviure en aquelles circumstàncies  quan l´home va sortir de la caverna i va trobar un lleó o un mamut. Però, avui, amb aquell mateix cervell, l'ésser humà  surt al carrer i en lloc de ser trobar lleons, hi ha altres éssers humans. I com reaccionen? Bé, com l'home de les cavernes. Atacant o fugint. No ho fa de qualsevol altra forma perquè no saps com fer-ho de manera diferent. La seva funció principal és assegurar la supervivència.
Però, hi ha bones notícies: gràcies a la neuroplasticitat (capacitat del cervell per canviar), ens pot educar  i el nostre cervell es comporta d'una manera més civilitzada. I, com a adults, som responsables d'educar el cervell, en procés de formació, dels nostres fills.
Per tant, no som culpables de la nostra conducta, però som responsables.
El  cervell triú està format per la superposició de 3 cervell que treballen junts en una xarxa. És el cervell triú, basat en la  teoria de Paul MacLean de 1950.
-Cervell primitiu, o la primera capa, és el cervell reptilià. Inclou el tronc cerebral i el cerebel. S´encarrega de les nostres funcions vitals (respiració, ritme cardíac, la digestió...).
-Damunt  d'aquest cervell, es desenvolupa el cervell dels mamífers inferior, cervell emocional o límbic. És el centre de les nostres emocions: alegria, ira, tristesa, por, fàstic...
-La capa més externa és l'escorça cerebral o neocòrtex. Només els mamífers superiors i els éssers humans la tenen. La part que ens distingeix com una espècie d'això és la part més frontal. És els lòbuls prefrontal. Aquí està la nostra part més humana i civilitzada. És el seient dels pensaments i sentiments. Ell s'encarrega de funcions executives superiors: raonament, pensament, avaluació, vet d´impulsos emocionals, prendre decisions, fer plans, traçar estratègies, autobservació, auto-motivació, llengua, l'empatia i la compassió.
Que guia el nostre comportament?
Tots els estímuls que entren a través dels nostres sentits (olfacte, oïda, gust, Tacte, olfacte) arriben a 125 milisegons al cervell reptilià i emocional. En aquest nivell, la informació és codificada com una amenaça (amenaça real o imaginari), agradable o neutre.
-En cas de sospita de perill, una reacció automàtica i inconscient en el cos s'inicia que dóna lloc a un comportament impulsiu i molt ràpid del tipus 'atac-escapament-paràlisi'. Aquesta reacció és provocada, per exemple, quan ens sentim ofesos, quan algú fa no quan algú no complix les nostres expectatives, quan ens sentim inferiors o superiors als demés, davant un exam o una situació extresant..... 
De la mateixa manera, darrere de la rabieta d´un nen o conducta agresiva, tan verbal com física ( bullying, crits, maltracte, assasinat......) està el nostre cervell reptilià-emocional.
- En canvi, davant de situacions gustoses (menjar, comprar roba…) es donen conductes automátiques d´apropament i de repetició. Tota conducta adictiva (adicció a drogues, alcohol, tabac…) també ve guiada per aquesta zona cerebral. 375 milisegons més tart, l'informació aplega des dels cervells reptilià-emocional als lobuls prefrontals. Allí és valorada i ponderada. Donant lloc a una resposta conscient més reflexiva i més humana. Esta resposta és capaç de vetar els impulsos del sistema instintiu emocional,  sempre que tinga el temps suficient per a evaluar tota l'informacio (d'ahi l'importancia de deprendre a no actuar baix l'emocio, el primer impuls). Esta capacitat és el que se crida inteligencia emocional. I és, l'entrenament d'aquesta habilitat, en el que deu incidir l'educació, i nosaltres la treballem a la nostra Unitat didàctica.
Ací vos deixe un enllaç per a que pugueu comprendre millor.
https://youtu.be/ih9_X45C6CQ

Primera entrada

Ací va la meua primera entrada al Quadern de Bitàcola.
M´agradaría que coneguereu el funcionament bàsica de la cervell humà.
Us deixe una imatge, i un enllaç per que conegueu un poc més sobre aquest òrgan tan important, per poder comprendre el funcionament de la ment, els procesos cognitius, i més especificament la metodología que hem utilitzat per fer la nostra Unitat didàctica i la seua fonamentació. Partint d´aquesta informació tan básica, anirem poc a poc aprenent diferents funcions cognitives, que ens afecten a l´hora d´aprendrer, no sols música, sino qualsevol matèria, funció o activitat al llarg de la nostra vida. Tot aprenentatge te la seua base congnitiva. 

Espere vos resulte interessant aquesta informació, i pronte aniré pujant- ne més per a la vostra informació i formació.

Salutacions

https://www.youtube.com/watch?v=ih9_X45C6CQ