Instruments tradicionals valencians

1. Existeixen molts instruments tradicionals, ací podreu coneixer i escoltar els més representatius ordenats en diverses categories: Instruments tradicionals :Vent, Corda, Idiòfons i Percussió 
2. Instruments de vent 
3. Dolçaina, també anomenada xirimita, és un tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits. Aquesta forma cònica i no cilíndrica, especialment al final, li donava antigament el nom de trompa .Existeixen moltes varietats de dolçaines: la castellana (amb claus), l'aragonesa, la gralla de Catalunya , el Bolin-Gozo del País Basc i la dolçaina valenciana.El seu origen és antic. Tanmateix, el fet que sigui un instrument de llengüeta doble, com l'oboè, suggereix que podria aparèixer després dels instruments de llengüeta simple, com ara el clarinet. 
4. Flabiol, el flabiol és un instrument musical de vent de fusta de la família de les flautes, amb embocadura de bisell, i de la famílies de les flautes tocades amb una sola mà mentre amb l'altra es toca un tambor, un grup d'instruments àmpliament disseminat, testimoniat en diferents indrets d'Europa des de l'edat mitjana, i que adopta moltes variants diferents Al País Valencià , es coneix com a flabiol una mena de flauta dolça amb digitació de dolçaina que s'utilitza per facilitar el seu aprenentatge. 
5. Instruments de corda
6. Guitarra clàssica, és un cordòfon puntejat. Consta de sis cordes de nailon, antigament de budell. És l'instrument més simbòlic i conegut de la península, a causa del flamenc. Sense entrar en aquest tipus de música, en el mitjà rural s'utilitza esquinçant les cordes i acompanyant els diferents cants tradicionals amb pocs i senzills acords.
7. Guitarró, és un instrument en forma de guitarra, de dimensions menors que aquesta, però major que altres derivacions de la guitarra. Prové d’una serie de guitarres menudes que foren molt populars en el Barroc. El guitarró valencià normalment té 4 o 5 cordes.
8. Instruments idiòfons
9. Castanyoles, possiblement un dels instruments més estesos i coneguts de la península. És un idiófòn entrexocat el so del qual es produeix al xocar dues peces còncaves de fusta lligades amb una corda a les mans. 
10. Esquellots, són idiòfons sacsejats. Sense ser instruments musicals, en algunes ocasions complien amb aquesta comesa d'una forma rudimentària, sobretot quan es tractava d'organitzar molt soroll. Aquests instruments són els que produeixen el so a causa del material amb el qual estan construïts.
11. Ferrets, és un idiòfon percutit. Es tracta d'una barra de ferro en forma de triangle que és copejada amb una baqueta, també de ferro, en els tres costats d'aquest triangle.
12. Instruments de percussió
13. Tabal, instrument de forma cilíndrica, amb dues membranes, normalment de cuir, que emet un so indeterminat. N'hi ha de totes les grandàries, encara que el tabalet és generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-se còmodament en cerca-viles i altres esdeveniments al carrer. 
14. El tabalet, fa parella amb la dolçaina, sent ambdós instruments suficients per a amenitzar musicalment qualsevol festa al carrer. 
15. Pandereta, potser siga, juntament amb la guitarra, l'instrument més conegut de tots. Es tracta d'un bastidor circular de fusta amb sonajes en parells, i cobert per un dels costats amb una pell tiban. Al llarg de tota la península es poden trobar veritables virtuosos d'aquest instrument, sobretot entre les dones.

El folklore a la comunitat Valenciana

1. La Música tradicional del món segons el concepte de la UNESCO són aquelles formes musicals arrelades en les diverses cultures que contribueixen a salvaguardar i revitalitzar el patrimoni cultural immaterial. Si bé la música és un llenguatge universal, en canvi apareix sota formes distintes i en diferents ocasions de la vida de cada societat. La música tradicional forma una part important del folklore de cada comunitat i els processos de fusió amb altres formes musicals (per exemple els ritmes afroamericans) han contribuït de manera primordial a la creació de la música popular actual. Què és la música tradicional? 
2.  La tradició musical valenciana és molt rica i ampla, i cal emmarcar-la dins de la regió mediterrània.  
3. Classificar la música tradicional és molt complicat, perquè es pot fer segons molts criteris, com la temàtica de les cançons o el seu estil musical. A continuació assenyalarem els estils més destacats: Estils musicals, Seguidilles, Dansaes, Havaneres, Valencianes, Fandango, Bolero,Cant d’estil ......
4. La jota o cota .- és un ball tradicional molt estès per tota la Península Ibèrica. S'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als acomiadaments de quintos o per acompanyar les faenes del camp. Actualment, encara es balla al País Valencià , les Illes Balears , les Terres de l'Ebre , l' Aragó i Múrcia , però en el passat va estar estesa també per tota Catalunya . Aquest ball té un compàs ternari i presenta una estructura harmònica basada en l'alternança de quatre compassos de tònica i quatre de dominant.
5. Torrades.- és un ball molt antic, estés a partir del segle XVI a tota la península. Ha anat desapareixen i a hores d'ara se'n conserven pocs exemples. Existeixen dos estils diferenciats pel seu ritme, les més antigues o clàssiques, anomenades torrades en algunes comarques i les ràpides o manxegues, també anomenades corrilles o corridas . Les primeres són més freqüents a les comarques del nord i es ballen en rogle, encara que també apareixen a la Marina i la Serrania d'Alcoi , on es ballen en quadre i fent cadenes o encreuaments. Les segones són més freqüents a les comarques centrals interiors i solen ballar-se en parella. 
6. Les Danses.- és la manera d'anomenar els balls públics a les comarques del centre i sud del País Valencià . Aquests balls públics se celebren a les places o carrers amb motiu de les festes majors o també de festes de barri o qualsevol altra festivitat. Es ballen al so de la dolçaina , xaramita o xirimita, un oboé popular i tradicional valencià, i tabalet o més modernament de la banda de música, com per exemple la Dansà de Murla.
7.  L' Havanera .-és un gènere musical dels denominats d'anada i tornada, que té el seu origen durant el segle XIX en els quotindians, mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d'aquella terra. Generalment s'interpretava a les tavernes. En la seva versió més pura s'interpreten a capella, encara que en l'actualitat és habitual acompanyar-la amb guitarres, llaüts i bandúrries. Estan escrites en compàs de dos per quatre i el seu tempo és lent, per expemple L’havanera de Catadau.
8. Les valencianes .-són un gènere exclusivament valencià, estés per la comarca de l' Horta de València i algunes comarques pròximes. Existeixen tres estils diferents: l'U i Dos, L'U i Dotze i L'U, els dos primers guarden relació amb la jota i el tercer amb el fandango andalús. El naixement de les valencianes com a ball, es degut als mestres dels quadres de balls populars de la ciutat de València , que van adaptar passades populars però amb la tècnica del ballet al cant d'estil. Són per tant un tipus de ball espectacular nascut als entaulats, per exemple les Valencianes d’u i dos de Montroi Valencianes.
9. Fandango (del nord) És un gènere musical i de ball quasi exclusivament valencià. És molt abundant a les comarques valencianes del nord, encara que també apareix a les Terres de l'Ebre i les poblacions aragoneses pròximes a la ratlla de València. Generalment té un ritme molt ràpid i s'usen passades molt lluidores. En moltes ocasions va lligat a la jota, de manera que es passa de la jota al fandango sense parar la música ni el ball. Fandango (de cobla partida) És un gènere musical exclusivament valencià, que només apareix a la Serrania d'Alcoi , la Foia de Castalla i el Camp d'Alacant . Està emparentat amb els fandangos del nord del País Valencià , amb altres fandangos ibèrics i fins i tot de les Illes Filipines. Sol ballar-se en filera i formant cadenes, per exemple la Jota-Fandango de la Vall d’Almonacid.
10. El fandango.- és un ball molt lluït, creat pels mestres de ball del segle XIX per a les classes benestants i popularitzat a finals d'aquest segle. El seu origen està en la seguidilla, encara que també hi ha boleros enfandangats influenciats per l'U. És un gènere cultivat especialment a la Costera , la Ribera Alta , la Ribera Baixa i la Valldigna . A més a més, els mestres de ball dels quadres de balls populars de la ciutat de València també van crear boleros per a incloure al seu repertori, per exemple el Bolero pla de la Llosa de Ranes. 
11. El cant valencià d'estil agrupa allò que sol anomenar-se com cant d'estil i les albaes . El cant d'albades es caracteritza per tenir una temàtica satírica i humorística. Consta d'una part intrumental que consisteix en una tocata de dolçaina i tabalet la melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions dels músics i d'una part cantada a capella pel cantaor que fa variacions sobre una melodia base que també es repeteix. Al músics, un dolçainer i un tabaleter com a mínim, i al cantaor; els sol acompanyar sovint (però no sempre) el versaor, que és aquell qui inventa els versets que interpreta el cantaor. Aquest tipus de cant d'estil és habitual a les festes de les poblacions rurals com per exemple l´Albà de nadal de l’Horta de València.

1. 
   
2. 
   
3. 
   

Construcció d´instruments musicals amb materials quotidians

Malgrat la complicada aparença de la majoria dels instruments musicals, els principis acústics pels quals funcionen són relativament senzills.

Treballant amb materials quotidians, podem entendre com el so el produeix una vibració, veure com es pot amplificar amb una caixa de ressonància, relacionar el registre d’un instrument amb la seva grandària i conèixer com s’agrupen els instruments en diferents famílies.

Utilitzarem aquests conceptes per experimentar i construir-nos alguns instruments senzills que ens permetran entendre el funcionament dels instruments tradicionals.

Farem música amb ells.

Poder fer música amb un instrument que ens acabem de construir i a més fer-ho col·lectivament, és una experiència única.

La construcció d’instruments ens permet crear noves formacions o  reforçar l’orquestra que ja teníem (sempre és una bona noticia per a qualsevol escola o col·lectiu).


El gran potencial pedagògic d’aquesta activitat també ens permetrà relacionar la música amb la plàstica, la física, la tecnologia o la història potenciant activitats interdisciplinàries.

Utilitats, significats i funcions de la percussió corporal.

La tendència cada vegada major a racionalitzar el moviment, la música i les sensacions, es producte de certes societats que han sigut influenciades per molts factors. En la societat actual te cada vegada més pes el entendre que el sentir.

Possiblement la música amb el cos i la percussió corporal hagen tingut el mateix procés. Aquesta xicoteta hipòtesi es centralitza en que el procés de racionalització de la música, de dirigir-la i centrar-la amb la ment i per tant cap al cap, començà a Àfrica. El punt de partida comença al Sud  d’Àfrica on el sentir comença amb els peus, el contacte amb la terra, el contacte amb la natura, mitjançant rituals, cants i danses està patent. Com a exemple de percussió corporal realitzada amb els peus podem citar als " Gumboots" en Sudàfrica.

Al anar pujant geogràficament cap a Europa els moviments corporals també van pujant de les extremitats inferiors a les superiors.  La manera de colpejar els tambors en el centre d´Àfrica és sobre els genolls i les cuixes, el mateix fan els xiquets amb els seus jocs infantils.

Si ens dirigim més cap al nord, podem observar com els tambors se col·loquen baix de l’aixella, el raval en el pit, les palmades se fan cap amunt i la tendència es dirigeix cap a dalt.

Ja a Europa tot tendeix cap al cap, i deu de passar per ella. El que es sent deu de ser racionalitzant amb anterioritat, per el que la resta de les extremitats passen a ser un instrument executor a expenses d´un cervell cada vegada més racional.

Podem fer la següent classificació segons funció i significat:

-Ritual/Simbòlic.- Pluja, cacera, vent, vegetació, malalties traços.....

-Cançons de treball.- Panaderes, Gumboots.....

-Jocs infantils de coordinació.- Don Federico, Con la A......

-Finalitat pedagògica.- Mètodes didàctics....

-Espectacles.- Mayumanà, Barbatuques......

-Expressió cultural-musical.- Aceh, flamenc, Kecak.....

-Forma de transgressió intimidació.- Haka...

-Social: Inclusió/ Exclusió.- Cançons de benvinguda, dansa dels soldats.....

Test intel.ligències múltiples

Test intel. ligències múltiples.
 Vols saber quin tipus d´intel.ligència o intel.ligències dominants tens? Coneix-ho amb aquest sencill test i així sabràs quin és la millor manera d´aprendrer per a tú i quins estudis poden ser més interessants segons les teves destreses.