Instruments tradicionals valencians

1. Existeixen molts instruments tradicionals, ací podreu coneixer i escoltar els més representatius ordenats en diverses categories: Instruments tradicionals :Vent, Corda, Idiòfons i Percussió 
2. Instruments de vent 
3. Dolçaina, també anomenada xirimita, és un tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits. Aquesta forma cònica i no cilíndrica, especialment al final, li donava antigament el nom de trompa .Existeixen moltes varietats de dolçaines: la castellana (amb claus), l'aragonesa, la gralla de Catalunya , el Bolin-Gozo del País Basc i la dolçaina valenciana.El seu origen és antic. Tanmateix, el fet que sigui un instrument de llengüeta doble, com l'oboè, suggereix que podria aparèixer després dels instruments de llengüeta simple, com ara el clarinet. 
4. Flabiol, el flabiol és un instrument musical de vent de fusta de la família de les flautes, amb embocadura de bisell, i de la famílies de les flautes tocades amb una sola mà mentre amb l'altra es toca un tambor, un grup d'instruments àmpliament disseminat, testimoniat en diferents indrets d'Europa des de l'edat mitjana, i que adopta moltes variants diferents Al País Valencià , es coneix com a flabiol una mena de flauta dolça amb digitació de dolçaina que s'utilitza per facilitar el seu aprenentatge. 
5. Instruments de corda
6. Guitarra clàssica, és un cordòfon puntejat. Consta de sis cordes de nailon, antigament de budell. És l'instrument més simbòlic i conegut de la península, a causa del flamenc. Sense entrar en aquest tipus de música, en el mitjà rural s'utilitza esquinçant les cordes i acompanyant els diferents cants tradicionals amb pocs i senzills acords.
7. Guitarró, és un instrument en forma de guitarra, de dimensions menors que aquesta, però major que altres derivacions de la guitarra. Prové d’una serie de guitarres menudes que foren molt populars en el Barroc. El guitarró valencià normalment té 4 o 5 cordes.
8. Instruments idiòfons
9. Castanyoles, possiblement un dels instruments més estesos i coneguts de la península. És un idiófòn entrexocat el so del qual es produeix al xocar dues peces còncaves de fusta lligades amb una corda a les mans. 
10. Esquellots, són idiòfons sacsejats. Sense ser instruments musicals, en algunes ocasions complien amb aquesta comesa d'una forma rudimentària, sobretot quan es tractava d'organitzar molt soroll. Aquests instruments són els que produeixen el so a causa del material amb el qual estan construïts.
11. Ferrets, és un idiòfon percutit. Es tracta d'una barra de ferro en forma de triangle que és copejada amb una baqueta, també de ferro, en els tres costats d'aquest triangle.
12. Instruments de percussió
13. Tabal, instrument de forma cilíndrica, amb dues membranes, normalment de cuir, que emet un so indeterminat. N'hi ha de totes les grandàries, encara que el tabalet és generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-se còmodament en cerca-viles i altres esdeveniments al carrer. 
14. El tabalet, fa parella amb la dolçaina, sent ambdós instruments suficients per a amenitzar musicalment qualsevol festa al carrer. 
15. Pandereta, potser siga, juntament amb la guitarra, l'instrument més conegut de tots. Es tracta d'un bastidor circular de fusta amb sonajes en parells, i cobert per un dels costats amb una pell tiban. Al llarg de tota la península es poden trobar veritables virtuosos d'aquest instrument, sobretot entre les dones.